Bunyols de Quaresma (i brunyols de l'Empordà)

N'hi ha que fan Pasqua abans de Rams i n'hi ha que se'ls cova l'arròs. Diguéssem que jo sóc dels segons. Demano disculpes al petit grup de lectors d'aquest bloc i als lectors potencials que hi pugui haver rondant per la xarxa per la manca d'entrades noves durant aquestes tres darreres setmanes.

Aquesta Pasqua passada, la meua amiga Rosa i jo volíem provar de fer bunyols de Quaresma. Sabíem que l'empresa no podia ser gaire fàcil però ens hi vam engrescar. Per començar, vam haver d'aclarir conceptes. No és el mateix un bunyol de vent que un bunyol de Quaresma. Això que pot semblar tan obvi no ho és tant quan comences a remenar receptes i t'adones que molta gent et ven la recepta dels bunyols de Quaresma amb la recepta dels de vent. Els bunyols de vent es fan amb la pasta choux, és a dir, la de les lioneses. Els bunyols de Quaresma demanen força més temps i l'elaboració és una mica més complicada.

Comencem pels ingredients:

1 kg de farina de força

250 g de sucre
1 pessic de sal
25 g de matafaluga

15 g de coriandre

1 branqueta de canyella

100 g de llard

7 ous

la pell ratllada d'una llimona

50 g de llevat premsat

1 dl de llet

1,5 dl de licor d'anís

1,5 dl d'aiguanaf (essència de flor del taronger)

Preparació:

Agafeu les barres amassadores de la vostra batedora i feu una massa homogènia amb la farina, el sucre, el llard, el llevat esmicolat i la sal. Aquesta barreja us quedarà seca però és perquè tots els ingredients hi quedin ben repartits.

Infusioneu la matafaluga, la canyella i el coriandre amb la llet i espereu que es refredi una mica. S'hi ha d'agefir tèbia (a temperatura del dit) però no gaire calenta perquè si no el llevat no farà la seua feina. La matafaluga també la podeu afegir en gra directament a la preparació, com vulgueu. Un cop tingui la temperatura que volem afegiu-la a la preparació juntament amb el licor d'anís i l'aiguanaf. Continueu amassant i aboqueu-hi els ous sencers un per un. No us atureu d'amassar.

Pasteu la massa una bona estona fins que quedi ben fina i amb els ingredients ben barrejats. Quan ja dugueu un temps, podeu treballar-la amb les mans en una superfície enfarinada.

Quan vegeu que ja és al punt, fiqueu-la en un bol gros i deixeu-la-hi resposar durant dues hores. És important no tocar-la i que no hi hagi corrents d'aire, així que no obriu les finestres. Si hi entra corrent, la massa no us llevarà. Aproximadament, doblarà el seu volum.

Quan hagin passat les dues hores, traieu-la del bol i treballeu-la un parell de minuts a damunt del marbre enfarinat.

Feu-ne un rectangle d'uns 2cm de gruix i del rectangle feu-ne tires no gaire gruixudes. Mentrestant, poseu a escalfar força oli de girasol en una paella grossa.

Dividiu les tires amb bocins de massa. Us poden sortir uns 15 bunyols de cada tira. No els feu gaire grossos perquè creixeran quan els fregiu. Podeu donar-los forma rodona o bé endinyar-hi el dit contra el marbre per tal que s'hi faci un forat. Si els doneu forma rodona, seran bunyols de Quaresma; si els feu un forat, brunyols de l'Empordà (a Mallorca també els fan amb forat però la pasta és diferent).

No us oblideu de fer-vos una foto per poder demostrar que aquest bunyols els heu fet vosaltres. Aquí tenim la Roseta demostrant les seues dots a la cuina! Vam fer un bon tàndem!

Prepareu una safata amb molt de sucre per arrebossar-los. En pic l'oli estigui roent i fumegi (no gaire) ja hi podeu tirar el bunyols. Vigileu que el foc no sigui gaire fort perquè se us cremaran. La primera remesa va quedar una mica massa torrada però abaixant el foc ja van quedar perfectes. Els bunyols rodons, no sé per què, es giren sols quan estan fets d'una banda. Els que tenen forat els has de girar tu però són més fàcils de fer perquè no rodolen constantment com els altres. Quan els tragueu, passeu-los pel sucre immediatament abans no es refredin. Si no ho feu així, tindreu problemes perquè el sucre se us hi enganxi, ho dic per experiència! Volíem escórrer-los molt abans de passar-los pel sucre per tal que no agafessin tant d'oli però després vam tenir problemes amb el sucre.

Quan els tingueu ensucrats, podeu ruixar-los amb una rajet d'anís però molt poquet perquè el gust d'alcohol es nota massa.

La veritat és que els bunyols van ser tot un èxit. No obstant això, la majoria de gent se'ls estimava més rodons que no pas amb forat. Ja ho deia el pare: "Eh que no som empordanesos? Doncs sense forat". Visualment ens agradaven molt amb forat però hem de reconèixer que els rodons eren més bons perquè es notava molt més el gust de la pasta i, modèstia a part, però era increïblement bona. Com tots els productes de pastisseria, el mateix dia és quan s'han de menjar. Vam cometre l'error de no congelar-los i al dia següent es van endurir una mica. Però bé, això també passa a les millors pastisseries. Com que no us els podreu menjar tots en un dia, millor que congeleu els sobrants. Animeu-vos a fer-los encara que no sigui Quaresma! Compteu unes 5 hores per fer-los. Paga la pena!