Pastís de formatge amb melmelada de maduixes - Strawberry Cheesecake-

I tornem-hi amb la Recepta del 15! Aquest mes en Xavi i la Sandra d'Els fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata desfeta ens proposen com a ingredient base les maduixes. Feia molt de temps que tenia ganes de provar de fer el clàssic americà Strawberry Cheesecake i heus-lo ací! Aprofitant que necessitava melmelada de maduixes i que en tenia 2 quilos a casa, vaig fer la melmelada també. Per fer-la vaig ajudar-me de les receptes que hi ha a Cuina per a llaminers i a Com a casa, res! i també records de la meua padrina fent-ne. És un pastís realment molt fàcil de fer i molt ràpid!

 

Per a la melmelada de maduixes

Ingredients

1 kg de maduixes

500g de sucre

el suc de dues llimones

Preparació

Renteu les maduixes amb aigua, traieu-ne els capolls i talleu-les a quarts. Deixeu-les macerar amb el sucre i la llimona durant dues hores per tal que treguin líquid. 

Mentrestant, podeu bullir els pots i les tapes que fareu servir per conservar-la. Quan hagin bullit uns minuts, deixeu-los eixugar cap per avall damunt d'un drap de cuina net. 

Quan hagin passat aquestes dues hores, poseu-ho tot a coure a foc mitjà-baix durant 3/4 d'hora i tot sovint remeneu-ho i aixafeu-ho amb una cullera de fusta (jo no ho vaig triturar, es va anar desfent). Com més estona ho deixeu, més reduirà. Si ho volguéssiu més espès, deixeu-l'hi uns minuts més. 

Per acabar, ompliu els pots amb la melmelada, tanqueu-los bé i torneu-los a posar cap per avall. Al cap de 5 minuts, bulliu-los uns 10 minuts i ja ho tindreu!

Per al pastís de formatge


Ingredients:
Base de galeta
20 galetes digestive
150 g de mantega fosa
3 cullerades de sucre

Per a la barreja de formatge
700 g de formatge tipus philadelphia a temperatura ambient
150 g de sucre
3 cullerades de farina
1 cullerada d'extracte de vainilla
200 g de crème fraîche
3 ous
melmelada de maduixa

Preparació 
Poseu el forn a escalfar a 150ºC. Fiqueu les galetes en una bossa de plàstic i amb l'ajuda d'un corró esmicoleu-les fins que semblin sorra. En un bol, barregeu-les amb la mantega fosa i el sucre. En un motllo rodó desmuntable de 26cm de diàmetre (el millor és que el folreu amb paper de forn), aboqueu-hi la barreja i esteneu-la amb les mans. Compacteu-la amb el cul d'un got. Reserveu-ho a la nevera mentre prepareu l'interior del pastís.

Bateu a velocitat baixa el formatge a temperatura ambient, el sucre, la farina i l'extracte de vainilla. Quan estigui ben barrejat, afegiu-hi la crème fraîche i bateu-ho. Tot seguit afegiu-hi els ous un per un i sense batre-ho gaire. Quan s'hagi incorporat el primer, afegiu-hi l'altre i, després, el darrer. Només volem que es barregin bé en la mescla però no ho hem de batre gaire.

Traieu el motllo de la nevera i aboqueu-hi la preparació. Repartiu 5 culleradetes de melmelada de maduixa per la superfície del motllo i, amb un ganivet, feu-hi unes aigües per tal que us quedi un dibuix irregular. Enforneu-ho durant una hora i quart aproximadament o fins que el centre del pastís estigui gairebé ferm (acabarà de quallar-se a la nevera). Jo el vaig tapar amb paper d'alumini perquè no se'm torrés de dalt. Quan sigui cuit, traieu-lo del forn, deixeu-lo refredar i quan estigui a temperatura ambient, fiqueu-lo a la nevera com a mínim 4 hores.

Bon profit!

Mona de Pasqua 2011

Enguany m'he decidit de fer una mona de Pasqua tradicional. Fins fa pocs anys no sabia que les mones d'abans eren fetes d'una pasta de brioix guarnida amb ous durs. De fet, al País Valencià i a les Terres de l'Ebre encara es fan així. Sofia, te la dedico a tu! La massa que he fet servir és molt semblant a la del tortell de reis que hi ha al bloc però amb algunes variacions. Com que no l'he farcit amb res, he fet la massa més dolça.

Ingredients:

Per a la massa mare:

50ml de llet tèbia

7g de llevat de forner

75g de farina de força

Per a la segona massa:

300g de farina de força

7g de llevat de forner

100g de sucre

25g de llard

2 ous

50ml de llet

un pessic de sal

un pessic de coriandre mòlt

un pessic de matafaluga mòlta

2 culleradetes d'aiguanaf

Decoració:

un ou batut barrejat amb una cullerada d'aigua

sucre bolado

dos ous durs

Preparació

Primer de tot, heu de preparar la massa mare. En un bol, esmicoleu el llevat dins la llet tèbia i remeneu-ho fins que s'hagi dissolt. Aboqueu-hi la farina i amb una cullera aneu formant la massa fins que quedi fina. Deixeu-la reposar en un bol durant dues hores tapada amb un drap i allunyada de corrents d'aire.

Quan hagi passat aquest temps, barregeu dins d'un bol els ingredients secs de la segona massa (inclòs el llevat i el llard, que heu d'esmicolar-los amb la farina). Feu-hi un forat al centre i aboqueu-hi els ingredients líquids i la massa mare. Pasteu-ho tot bé i treballeu-ho en una superfície lleugerament enfarinada. Si necessitéssiu més farina, afegiu-n'hi de mica en mica. La massa ha de quedar tova i llisa. Arranqueu-ne dos bocins petits (per recobrir els ous) i amb la resta formeu un tortell ovalat. En els dos extrems. col·loque-hi els ous durs i recobriu-los amb dos tires de pasta. Ruixeu-ho d'anís amb una ampolla amb difusor o pinteu-ho amb un pinzell. Deixeu-ho tovar durant dues hores més en un lloc apartat de corrents d'aire. Per acabar, pinteu-ho amb ou batut barrejat amb una cullerada d'aigua i decoreu-ho amb sucre bolado o, si no en teniu, sucre normal.

Enforneu-ho de 12 a 15 minuts a 180ºC.

I aquesta ha estat la Mona d'enguany que hem menjat, acompanyada de bunyols, al tros del Joan. Bon profit a tothom i gràcies per la vostra companyia!

Bunyols de Quaresma

Enguany també he fet bunyols de Quaresma, com marca la tradició! Aquest cop, però, he variat una mica la recepta respecte la de l'any passat i crec que han sortit més bons. Els ingredients són gairebé els mateixos però aquest cop no hi he posat aiguanaf perquè eclipsa el gust de l'anís. He dividit les mesures de la recepta de l'any passat entre quatre perquè no en volia fer tants. Com que era una mica difícil, les mesures són aproximades. Allà va!

Ingredients:

300 g de farina de força

12,5 g de llevat de forner

65 g de sucre

1 pessic de sal

5 g de matafaluga mòlta

5 g de coriandre mòlt

1 pessic de canyella mòlta

25 g de llard de porc

2 ous

1/2 dl de llet

1/2 dl de licor d'anís dolç

una mica de pell ratllada d'una llimona

Preparació

En un bol gros, barregeu la farina, el sucre, la sal, les espècies, i esmicoleu-hi el llevat de forner i el llard. Feu un forat al centre i aboqueu-hi els ous, la llet i l'anís. Pasteu-ho bé fins que la massa sigui elàstica i no s'enganxi a les parets del bol. També ho podeu treballar a damunt dels marbres lleugerament enfarinats.

[Jo hi vaig posar 250g de farina en comptes de 300g. La pasta em va quedar molt líquida però ja volia que fos així perquè volia practicar el mètode d'amassament del Bertinet que vaig veure als blocs Cuina per a llaminers i Els fogons de la Bordeta (els recomano!). Per fi, me'n vaig sortir i em va quedar una massa molt toveta i molt ben formada. Això sí, m'hi vaig passar més de 20 minuts...! Si no voleu pastar-ho així, jo faria servir 300 g de farina. Crec que amb aquests 100g de farina la pasta ja té la farina necessària per un amassament normal. Si en necessitéssiu més, afegiu-ne però en quantitats petites. La pasta ha de quedar fina]

Quan tingueu la pasta a punt, deixeu-la reposar dues hores en un bol, tapat amb un drap i en un lloc fora de corrents d'aire. Passat aquest temps, en una superfície lleugerament enfarinada feu un rectangle amb la pasta d'un gruix de dos centímetres. Talleu-ne tires de 2 centímetres d'ample i, de cada tira, talleu-ne porcions d'uns 2 o 3 centímetres. Feu-ne boletes i fregiu-les amb oli calent. Un dels errors que més vull evitar en futurs anys és que l'oli sigui massa calent. Ha de ser calent però a una temperatura moderada perquè sinó es cremen de seguida. Quan els tragueu del foc, encara calents, ruixeu-los amb anís dolç i arrebosseu-los tot seguit amb sucre. Per ruixar-los amb anís, he fet el que vaig veure fer un dia a un pastisser i que també ho comenta la Teresa del bloc Com a casa, res!: he omplert d'anís una ampolleta amb difusor i els he ruixat així. Queda molt ben repartit i en poses una quantitat adequada. L'any passat els vaig ruixar amb la mà i molt bunyols tenien un gust d'alcohol molt fort. I amb això ja tenim els bunyols fets! I que bons són! Bon profit!

Croissants de mantega

Estimats amics i lectors, feia molt de temps que volia penjar aquesta recepta al bloc. Fa vora de dos ja vaig penjar un recepta de croissants que en aquell moment em va semblar força bona. No obstant això, seguia pensant que tot i que els croissants que havia aconseguit fer eren molt bons, no ho eren prou. Per tant, no us menteixo si us dic que en cosa de dos o tres mesos vaig fer croissants una quinzena de vegades amb receptes diferents. "Una altra vegada croissants?!" Sentia per casa... Però, ei! era una cosa que realment em tenia capficat. De fet, vaig llegir moltíssim sobre els croissants i les pastes fullades i tot el procés. Vaig aprendre'n moltes coses. El fet de fer croissants tantes vegades i que moltes vegades no em sortissin com jo volia o que moltes altres, directament, fossin una endemesa, em va ensenyar que si no et surt bé una cosa a la cuina no passa res. I punt. I si els croissants no surten bé avui, doncs demà ja sortiran millor. Així doncs, remena que remenaràs, vaig anar buscant informació per internet, vídeos, fòrums, etc, fins que al final vaig topar amb un vídeo on només es veia el resultat final i un enllaç a la recepta. Hi vaig fer una ullada i la recepta em va agradar força. La vaig adaptar una mica perquè el primer cop no em va funcionar. La pasta era massa seca i dura i la cosa va acabar sent un desastre. No obstant això, el dia següent hi vaig tornar fent algun petit canvi et voilà...! Croissants de veritat. El lloc web d'on vaig treure la recepta, alhora, t'enllaça a la federació de forners francesos i és allà on hi ha la recepta tot i que a l'engròs.

Aquí la teniu:

Ingredients (aprox. 32 croissants mitjans):

Per a la pasta fermentada:

200 g de farina de força

115 g d'aigua freda

60 g de mantega a temperatura ambient

3 g de llevat de forner

Per al "detrempé":

460g de farina de força

250g de llet freda

100g de sucre

25g de llevat de forner

15g de sal

280g de mantega sense sal (dividida en dos blocs de 140g)

Consells inicials

1. La temperatura ambient de casa ha de ser més aviat fresca. És vital que el greix no es fongui, per tant, us recomano que feu els croissants o bé a la primavera o bé a la tardor i, si els feu a l'hivern, feu-los sense calefacció!

2. Que la mantega sigui de qualitat.

3. La farina que faig servir és de força i m'han donat molts bons resultats farines d'entre 10 i 12g de proteïna. Les farines de més força m'han anat malament amb aquesta recepta.
4. Procureu tenir els marbres enfarinats cada cop que manipuleu la massa. 

Preparació:

1r dia: 19:00

Heu de començar el vespre abans per preparar la pasta fermentada. És un momentet. Pasteu els ingredients fins que la massa sigui elàstica i molt fina. Deixeu-la reposar en un bol gros tapat amb film de plàstic durant 15 hores a dins del forn, on no hi hagi corrents d'aire. Si comenceu a les 7pm, l'endemà a les 10 del matí podreu tornar a posar-vos-hi.

2n dia: 10:00

L'endemà cal fer tot el procés central. Primer de tot, s'ha de fer el detrempé. Per començar, barregeu la sal i la farina en un bol gros. En un altre recipient, dissoleu el sucre i el llevat en la llet freda. Feu un forat al centre de la farina i aboqueu-hi el líquid i la massa mare a bocins i comenceu a pastar. Pasteu-ho fins que la pasta sigui homogènia, fina i que no s'enganxi gaire. Dividiu la pasta en 2 trossos del mateix pes i aplaneu-les amb el corró fins a obtenir un quadrat de 25x25cm. Tapeu-les amb film de plàstic i reserveu-les dins del congelador, a damunt d'un plat, durant 15 minuts. Mentrestant, prepararem el greix.

Preparació el greix 10:15

Per preparar-lo, traieu la mantega de la nevera i poseu-la entre dos films de plàstic i amb un corró doneu-li cops fins que tingueu un quadrat d'aproximadament 12,5x12,5cm, és a dir, la meitat dels quadrats de massa. La mantega ha de semblar plastilina, és a dir, ni s'ha de fondre per l'escalfor (per tant no la toqueu gaire amb les mans) ni ha d'estar dura com una pedra. No us encanteu en aquest pas, doncs.

Introducció del greix 10:30

Quan tingueu el quadrat, traieu la pasta de la nevera, i col·loqueu-hi la mantega al mig. A continuació, segelleu el greix tot apropant les puntes del quadrat. Assegureu-vos que ha quedat ben segellat. Estireu la pasta fins que obtingueu un rectangle de 15x45cm. Per fer-ho, és molt important que aplaneu del centre cap enfora. Mai no heu d'estirar la massa a la babalà, sempre del centre cap als extrems amb cura però amb determinació. Aixo ajudarà que les capes de massa i mantega siguin uniformes. També és molt important que tot sovint us assegureu que la pasta no s'estigui enganxant. Si s'enganxés, desenganxeu-la amb molta cura de no estiraganyar-la. Quan ho tingueu, amb un pinzell, traieu l'excés de farina que hi hagi.

Plec doble 10:40

Començant per l'extrem més a prop vostre, plegueu ambdós extrems de la massa sense que es toquin, deixant uns dos centímetres al mig. Jo, personalment, no els apropo cap al mig sinó una mica més cap a l'extrem perquè així les capes estan més ben repartides però no és obligatori fer-ho. Tot seguit, plegueu la massa sobre ella mateixa una altra vegada. Recordeu que cada vegada que feu un plec, heu de treure l'excés de farina amb un pinzell. Gireu la massa 90º per tal que el "llom" quedi a la vostra esquerra (com a la foto). Fiqueu la pasta plegada en una bossa de congelar i deixeu-la al congelador durant 20 minuts.

Repetiu el mateix procés amb l'altra porció de pasta i de mantega.

Plec simple 11:00 - 11:30

Aquest cop, en comptes de fer un plec doble, el farem simple. Sobre els marbres enfarinats, estireu la massa tenint en compte les indicacions d'abans i que la massa ha d'estar col·locada de tal manera que el "llom" quedi a la vostra esquerra. Un cop l'hàgiu estirada com abans, dividiu mentalment el rectangle en tres i plegueu la massa com si fos un carta bo i començant per l'extrem més proper seguit del més allunyat. Recordeu de treure l'excés de farina abans de fer cada plec. Us quedarà un quadrat ben eixerit. Torneu a ficar la massa a la bossa de plàstic i deixeu-la dues hores a la nevera (no pas al congelador!). Jo enfarino una mica les bosses per dins perquè no s'hi enganxi la pasta.

Repetiu el mateix procés amb l'altra porció de pasta.

Format dels croissants 13:30 - 15:00

Amb els marbres ben enfarinats, estireu la massa i tingueu en compte, un altre cop, que el llom ha de quedar a la vostra esquerra. Heu d'obtenir un rectangle d'aproximadament 52x42cm. Talleu-ne les vores perquè quedi un rectangle més o menys exacte de 50x40cm. Tot seguit, talleu triangles de 10cm de base i 25cm d'alçada (jo m´he fet una plantilla de paper :) ). En tindreu 8 per dalt i 8 per baix. Feu-ne dues piles i deixeu-los reposar 5 minuts mentre folreu les safates amb paper de forn. Enrotlleu-los en forma de croissant i deixeu-los reposar 2:30 hores en un lloc sense corrents d'aire.

Repetiu el mateix procés amb l'altra porció de pasta.

Cocció i acabat 17:30

Recordeu d'escalfar el forn abans, amb 20 minuts d'antelació ja n'hi ha prou. Un cop hagin passat aquestes tres hores, pinteu els croissants amb ou batut i enforneu-los a 200ºC fins que siguin rossos.

A les 18:00 espero que estigueu gaudint dels millors croissants que heu tastat mai, els vostres! Bon profit!

Pastís de poma

Tard o d'hora havia d'arribar així que... heus ací el primer pastís de poma de blog! 

Per comptes de fer un bescuit amb poma, emprarem pasta brisa i en farem una cassoleta per ficar-hi la fruita. Aquesta recepta també és sueca i s'anomena äpplepaj. 

Ingredients:

Per a la pasta brisa:

200 g de farina

200 g de mantega o margarina a temperatura ambient (amb la margarina Artua queda molt bé)

1 culleradeta de sal

aigua freda

Per al farciment:

3 o 4 pomes grosses

170 g de sucre

4 cullerades de farina

2 cullerades de canyella mòlta

4 cullerades de mantega 

Preparació

Barregeu la farina, la sal i la mantega fins que la pasta sigui grumollosa. 

 

Afegiu-hi una cullerada d'aigua freda i treballeu-ho amb una forquilla. Si veieu que en falta més, afegiu-ne una segona cullerada. Treballeu-ho a damunt d'una taula enfarinada. Quan obtingueu una massa compacta, empolseu-la amb farina i deseu-la a la nevera durant dues hores. Convé que no treballeu gaire la massa.

Mentrestant, talleu les pomes a grills. No cal que siguin talls perfectes perquè no es veuran pas. Prepareu també la barreja de sucre, farina i canyella. 

Quan hagi passat les dues hores de repòs, traieu la massa de la nevera i partiu-la en dues parts iguals. Si l'heu feta amb mantega, notareu que la pasta és molt dura però no patiu, no passa res. Esteneu-ne una meitat fins que quedi prima (uns 5mm). Per folrar el motllo, us podeu ajudar del corró d'aquesta manera: enrotlleu-la al corró enfarinat per poder aixecar-la i després desenrotlleu-la a damunt del motllo. Folreu-lo bé i, un cop el tingueu a punt, punxeu-ne la base amb una forquilla perquè no hi quedi bombolles d'aire. Fixeu-vos que en aquesta ocasió he tallat la pasta arran. Us aconsello que no ho feu i que en deixeu una mica més perquè al forn s'encongeix una miqueta i no queda a la mateixa alçada. Poseu-ho al forn durant 10 minuts.

Traieu la pasta del forn. Farciu el pastís fent capes de la barreja de sucre i la poma. Heu de començar i acabar amb la mescla de sucre. Un cop el tinguem farcit del tot, repartiu la mantega per sobre del pastís. 

En aquest moment ja podeu preescalfar el forn a 200ºC. Tot seguit, esteneu l'altra meitat de massa i talleu-la a tires de dos centímetres amb un tallapastes serrat o amb un ganivet. Col·loqueu les primeres tires en forma horitzontal i tireu-ne la meitat cap enrere. Aleshores, col·loqueu-hi les línies verticals de la part dreta. Han d'anar passant per damunt i per davall de les tires horitzontals. Comenceu per sota i continueu per sobre i així seguidament fins arribar a l'altre extrem. Feu el mateix amb cada tira. Feu el mateix amb el costat esquerre del pastís. 

Ha de quedar així. Pinteu-lo amb ou batut i enforneu-lo de 30 a 40 minuts o fins que sigui dauradet. Vigileu que no se us cremi de dalt. Quan el tingueu cuit, traieu-lo del forn i deixeu-lo refredar. Seria ideal que tinguéssiu un motllo de cassoletes desmuntable. Si no en teniu, com és el meu cas, serviu-lo directament des del motllo. Aquest pastís marida molt bé amb gelat de vainilla. Bon profit!!

I mentre faig el pastís, Norah Jones – Sunrise arrodoneix la vesprada culinària. 

Panada gallega

Les panades (o empanades) es mengen arreu del món i en formes molt diverses. Ahir vaig provar de fer l'empanada gallega de tonyina. La massa original és feta de farina, llard i aigua però com que no disposava de gaire temps vaig optar per fer-la amb pasta fullada d'aquesta que venen fresca.

Ingredients:

2 masses de pasta fullada

1 o 2 cebes mitjanes

2 pebrots verds

4 tomates madures

all

julivert

oli d'oliva

pebre roig dolç

sal

5 llaunes de tonyina

2 ous durs

1 ou batut

Preparació:

Comenceu a fer el sofregit amb la ceba i el pebrot a foc mitjà perquè no es cremi la ceba. Quan estigui a mig fer, afegiu-hi les tomates triturades i deixeu que es cogui tot a foc lent. Condimenteu-ho amb sal, pebre roig dolç, all i julivert. Quan ho tingueu tot ben cuit i ja hagi reduït prou, afegiu-hi la tonyina escorreguda. 

Agafeu una de les dues pastes fullades i esteneu-la una mica més. Col·loqueu-hi el sofregit per damunt. Poseu-hi l'ou dur (jo l'hi vaig posar ratllat). Col·loqueu l'altra massa a sobre del sofregit i segelleu les vores. Pinteu-ho amb ou batut i poseu-ho al forn durant 10 minuts a 200ºC.

Consell! Al meu parer, és més bona l'endemà que no pas el dia que la fas. Feu-la el dia anterior doncs!

Tortell de Reis

Aquest any per fi, sí! Després d'alguns intents fallits ja tinc la recepta final del tortell de reis. Haig de dir que en un primer moment em feia una mica de por fer-lo perquè altres anys ja l'havia provat de fer i el resultat va ser nefast perquè la massa se m'assecava en pic el tortell era fred. Aquesta recepta és una barreja de receptes que he trobat per la xarxa i m'ha donat molt bon resultat. Allà va!

Ingredients:

Per a la massa mare:

75ml de llet tèbia (jo he fet servir una tasseta de cafè)

15g de llevat de forner

75g de farina de força

Per a la segona massa:

250g de farina de força + 50g (en total 300g)
70g de sucre
20g de llard
1 ou gros
150ml de llet (dues tassetes de cafè)
ratlladura de pell de llimona
un pessic de sal
un pessic de matafaluga mòlta
un pessic de canyella en pols
1 culleradeta d'aiguanaf


Preparació:

Comenceu amb la massa mare. Esmicoleu el llevat i desfeu-lo amb la llet tèbia. Vigileu que no sigui una mica massa calenta perquè "matareu" el llevat. Afegiu-hi la farina a poc a poc i aneu pastant-ho amb una cullera. Pot ser que us sobri farina, no passa res. Per tant, no la hi poseu tota de cop perquè potser no en necessita tanta i us quedarà estopenc. Deixeu-ho reposar en un lloc sense corrents d'aire durant uns 20 minuts.

Mentre la massa mare reposa per doblar el seu volum, començarem a preparar l'altra. Si no teniu una pastadora o una batedora amb barres amassadores, ho podeu fer a mà; és el mateix. En un bol gros, pasteu el sucre, la sal, el llard, la pell de llimona, la llet, l'ou, la farina -250g-, la matafaluga, la canyella i l'aiguanaf fins tenir una massa homogènia. Quan la tingueu feta i ben pastada, afegiu-hi la massa mare.


Continueu pastant fins que estiguin ben incorporades. Com que la massa sempre resulta una mica enganxosa, sempre preparo 50g més de farina a part que vaig afegint si és necessària. Normalment n'empro 25g i els que resten els utilitzo per treballar la massa quan li haig de donar forma de tortell. Per tant, no l'afegiu tota de cop.

Empolseu-vos de farina les mans i els marbres de la cuina i treballeu-hi la massa durant un minut. En principi, s'hauria d'enganxar relativament poc.

Doneu-li forma de tortell i deixeu-la reposar en un lloc sense corrents d'aire durant 2 hores. Com que ja no podrem tocar-lo, un cop reposat, millor que ja el deixeu preparat a la safata de forn (o bé sucada amb mantega o bé amb paper de forn per tal que no s'hi enganxi). Passades dues hores haurà duplicat el seu volum.Guarniu-la amb la fruita confitada que més us agradi i amb sucre.

Enforneu-ho a 175ºC durant 20 minuts. I aquí en teniu el resultat!! Sé que el tortell, normalment, es fa amb massapà. Però com que a un servidor no li agrada gaire el massapà, no n'hi he posat. Si ho volguéssim fer amb massapà seria més laboriós. Podríem fer-lo o aprofitar algun torró que tinguem d'aquestes festes. En comptes de donar-li forma de tortell, hauríem d'aplanar la pasta amb un corró i, en un dels cantons, posar-hi el massapà. Aleshores ho enrotllaríem i uniríem les dues puntes. Ja tindríem feta la forma de tortell i només caldria posar-hi la fruita i enfornar-lo. 

La fava i el rei, els podeu posar o dins la massa del brioix, o del massapà, o de la nata/crema/trufa. No us els oblideu!

Bon profit i bons reis!  

Carrot cake (pastís de pastanaga)

Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquest pastís i avui no he pogut resistir-m'hi. Aquí teniu la recepta.

Ingredients:

350 g de pastanaga ratllada

4 ous grossos

300 g de sucre blanc (també pot ser morè)
1 tassa d'oli de gira-sol
2 culleradetes d'extracte de vainilla

1 culleradeta de bicarbonat sòdic

1 culleradeta de llevat químic en pols

2 culleradetes de canyella en pols

Mitja cullleradeta de sal
300g de farina normal
100 g de nous picades (jo no n'hi he posat)

Preparació:

Abans de res, deixeu la pastanaga ratllada. Barregeu la farina, el llevat, el bicarbonat, la canyella, la vainilla i la sal i reserveu-ho en un bol a part. Bateu els ous i el sucre durants uns quatre minuts, fins que la barreja s'hagi emblanquit una mica. Afegiu-hi l'oli sense parar de batre. Quan ja ho tingueu lligat, afegiu-hi els ingredients secs i bateu-ho fins que la massa sigui homogènia i no hi hagi grumolls. Agafeu una espàtula i afegiu-hi la pastanaga ratllada i, si n'hi voleu posar, les nous. També podríeu substituir les nous per avellanes i ametlles. És important que no ho bateu, sinó que ho barregeu.

Aboqueu la pasta en un motlle folrat amb paper de forn o sucat amb oli/mantega perquè no s'hi enganxi. Enforneu-ho a 180ºC durant 45 minuts o fins que, en punxar-lo, la forquilla o el ganivet en surtin nets. Aneu-lo vigilant, però, i si veieu que se us torra massa de dalt tapeu-lo amb paper d'alumini i abaixeu una miqueta el foc.

A la recepta original també es fa una mena de glacejat amb 60 g de mantega, 225 g de formatge blanc per sucar (tipus philadephia), 230 g de sucre llustre, una culleradeta de sucre de vainilla i una de la ratlladura d'una llimona. Bateu-ho tot bé i quan el bescuit sigui fred aboqueu-ho a sobre (és important que l'hàgiu deixat refredar) . També se'n podrien fer capes, com es vulgui. Bon profit!

Pastís de xocolata

Tot i el silenci d'aquestes darreres setmanes, lo Forner torna amb forces i amb ganes de delectar el seu paladar i el de tots!

El pastís de xocolata que presento avui és, en part, especial. Per als amants de la xocolata, és el pastís perfecte. Per als amants de pastissos lleugers, també. I és que allò que fa que aquest pastís sigui diferent de la resta és l'absència de farina (per tant, apte per a celíacs!)

Ingredients:

6 ous (separeu-ne les clares i els rovells)
150 g de sucre
200 g de xocolata negra de cobertura
50 g de mantega

Preparació:

En un bol, barregeu els rovells d'ou amb el sucre. Foneu la xocolata al bany Maria i, un cop desfeta, afegiu-hi la mantega. Quan ho tingueu ben remenat, mescleu-ho amb la barreja de rovells i sucre.

Munteu les clares a punt de neu. Se us muntaran millor si abans les heu guardat una estoneta a la nevera.

Quan les tingueu muntades, afegiu-les a poc a poc a la barreja de xocolata. És important que afegiu les clares a la xocolata i no pas a la inversa. També és important que no ho bateu. Si ho féssiu, desfaríeu l'esponjositat de les clares. Ho heu de lligar amb cura, fent moviments suaus amunt i avall.

Quan ho tingueu ben barrejat, aboqueu la preparació en un motllo sucat amb mantega.

Enforneu-ho durant 30 minuts a 180ºC.

Tot i que la foto final no és gaire artística us puc ben assegurar que si proveu de fer aquest pastís, quan el tasteu no us quedareu indiferent. És, realment, un pastís deliciós i molt bo de fer. Haig de dir que aquesta recepta la vaig treure del lloc web de les Cuines de TV3 i ens ha donat molt bon resultat. Podeu fer-ne variants com ara abocar la massa en motllos de silicona per a magdalenes, que també queden molt bé. I bé, si coneixeu algú que no tolera el gluten, li podeu comentar de fer el pastís.

Per acabar, volia homenatjar aquest petit homenet que es diu Indíbil i la seua mare en el dia del seu primer aniversari.

Bunyols de Quaresma (i brunyols de l'Empordà)

N'hi ha que fan Pasqua abans de Rams i n'hi ha que se'ls cova l'arròs. Diguéssem que jo sóc dels segons. Demano disculpes al petit grup de lectors d'aquest bloc i als lectors potencials que hi pugui haver rondant per la xarxa per la manca d'entrades noves durant aquestes tres darreres setmanes.

Aquesta Pasqua passada, la meua amiga Rosa i jo volíem provar de fer bunyols de Quaresma. Sabíem que l'empresa no podia ser gaire fàcil però ens hi vam engrescar. Per començar, vam haver d'aclarir conceptes. No és el mateix un bunyol de vent que un bunyol de Quaresma. Això que pot semblar tan obvi no ho és tant quan comences a remenar receptes i t'adones que molta gent et ven la recepta dels bunyols de Quaresma amb la recepta dels de vent. Els bunyols de vent es fan amb la pasta choux, és a dir, la de les lioneses. Els bunyols de Quaresma demanen força més temps i l'elaboració és una mica més complicada.

Comencem pels ingredients:

1 kg de farina de força

250 g de sucre
1 pessic de sal
25 g de matafaluga

15 g de coriandre

1 branqueta de canyella

100 g de llard

7 ous

la pell ratllada d'una llimona

50 g de llevat premsat

1 dl de llet

1,5 dl de licor d'anís

1,5 dl d'aiguanaf (essència de flor del taronger)

Preparació:

Agafeu les barres amassadores de la vostra batedora i feu una massa homogènia amb la farina, el sucre, el llard, el llevat esmicolat i la sal. Aquesta barreja us quedarà seca però és perquè tots els ingredients hi quedin ben repartits.

Infusioneu la matafaluga, la canyella i el coriandre amb la llet i espereu que es refredi una mica. S'hi ha d'agefir tèbia (a temperatura del dit) però no gaire calenta perquè si no el llevat no farà la seua feina. La matafaluga també la podeu afegir en gra directament a la preparació, com vulgueu. Un cop tingui la temperatura que volem afegiu-la a la preparació juntament amb el licor d'anís i l'aiguanaf. Continueu amassant i aboqueu-hi els ous sencers un per un. No us atureu d'amassar.

Pasteu la massa una bona estona fins que quedi ben fina i amb els ingredients ben barrejats. Quan ja dugueu un temps, podeu treballar-la amb les mans en una superfície enfarinada.

Quan vegeu que ja és al punt, fiqueu-la en un bol gros i deixeu-la-hi resposar durant dues hores. És important no tocar-la i que no hi hagi corrents d'aire, així que no obriu les finestres. Si hi entra corrent, la massa no us llevarà. Aproximadament, doblarà el seu volum.

Quan hagin passat les dues hores, traieu-la del bol i treballeu-la un parell de minuts a damunt del marbre enfarinat.

Feu-ne un rectangle d'uns 2cm de gruix i del rectangle feu-ne tires no gaire gruixudes. Mentrestant, poseu a escalfar força oli de girasol en una paella grossa.

Dividiu les tires amb bocins de massa. Us poden sortir uns 15 bunyols de cada tira. No els feu gaire grossos perquè creixeran quan els fregiu. Podeu donar-los forma rodona o bé endinyar-hi el dit contra el marbre per tal que s'hi faci un forat. Si els doneu forma rodona, seran bunyols de Quaresma; si els feu un forat, brunyols de l'Empordà (a Mallorca també els fan amb forat però la pasta és diferent).

No us oblideu de fer-vos una foto per poder demostrar que aquest bunyols els heu fet vosaltres. Aquí tenim la Roseta demostrant les seues dots a la cuina! Vam fer un bon tàndem!

Prepareu una safata amb molt de sucre per arrebossar-los. En pic l'oli estigui roent i fumegi (no gaire) ja hi podeu tirar el bunyols. Vigileu que el foc no sigui gaire fort perquè se us cremaran. La primera remesa va quedar una mica massa torrada però abaixant el foc ja van quedar perfectes. Els bunyols rodons, no sé per què, es giren sols quan estan fets d'una banda. Els que tenen forat els has de girar tu però són més fàcils de fer perquè no rodolen constantment com els altres. Quan els tragueu, passeu-los pel sucre immediatament abans no es refredin. Si no ho feu així, tindreu problemes perquè el sucre se us hi enganxi, ho dic per experiència! Volíem escórrer-los molt abans de passar-los pel sucre per tal que no agafessin tant d'oli però després vam tenir problemes amb el sucre.

Quan els tingueu ensucrats, podeu ruixar-los amb una rajet d'anís però molt poquet perquè el gust d'alcohol es nota massa.

La veritat és que els bunyols van ser tot un èxit. No obstant això, la majoria de gent se'ls estimava més rodons que no pas amb forat. Ja ho deia el pare: "Eh que no som empordanesos? Doncs sense forat". Visualment ens agradaven molt amb forat però hem de reconèixer que els rodons eren més bons perquè es notava molt més el gust de la pasta i, modèstia a part, però era increïblement bona. Com tots els productes de pastisseria, el mateix dia és quan s'han de menjar. Vam cometre l'error de no congelar-los i al dia següent es van endurir una mica. Però bé, això també passa a les millors pastisseries. Com que no us els podreu menjar tots en un dia, millor que congeleu els sobrants. Animeu-vos a fer-los encara que no sigui Quaresma! Compteu unes 5 hores per fer-los. Paga la pena!