La recepta d'aquesta setmana és el flaó, unes postres típiques a les illes Pitiüses però que podem trobar en altres formats a diferents contrades dels Països Catalans. Reconec que el primer cop que vaig tastar-lo no em va agradar gaire el gust d'herba-sana que té però a mesura que n'he anat menjant m'he adonat que això és precisament el seu encant! En sóc un fan incondicional! El darrer que vaig tastar va ser a Eivissa, l'estiu passat. La meua amiga Neus i jo vam anar a la festa que es feia al Pou d'en Benet (a Sant Josep de sa Talaia) i la vetllada es va amenitzar amb gastronomia eivissenca casolana, ball pagès, tir amb bassetja i l'actuació d'Isidor Marí cantant noves cançons pròpies i les mítiques d'UC. Una delícia! Bo i recordant aquella lluna pagesa que allà és més lluna que enlloc i que surt grossa i encesa com un ull, dedico aquesta entrada a la Neus i als seus pares, l'Antoni i la Carme, per haver-me acollit tan bé a ca seua i per haver-me mostrat el racons més polits de l'illa.
Ingredients:
Per a la pasta:
300 g de farina
50 g de sucre (millor que sigui de llustre)
1 pessic de sal
1 pessic de sal
1/2 dl d'aigua
1/2 dl d'anís
50 g de llard
1 ou
1 ou
Per al farcit:
4 ous
200 g de mató de vaca
200 g de mató de cabra (o d'ovella)
200 g de sucre
un raget d'anís
fulles d'herba-sana (mentha sativa)
Preparació:
Barregeu els ingredients de la pasta fins que obtingueu una massa homogènia. Reserveu-la a la nevera. Mentrestant, esmicoleu els matons i bateu-los amb el sucre i els ous. Podeu fer-ho a mà o amb una batedora de barnilles. Afegiu-hi unes gotes d'anís i unes quantes fulles d'herba-sana esmicolades. Traieu la massa de la nevera i esteneu-la. Tot seguit, amb l'ajuda d'un corró folreu un motllo dentat. Talleu-ne les vores sobreres passant un ganivet arran dels marges i punxeu-ne el fons amb una forquilla per tal que no hi quedi bombolles d'aire i la pasta no ens pugi al forn.
Aboqueu el farcit dins el motllo. Enforneu-ho a 180ºC durant 40 minuts aproximadament o fins que, en punxar-lo, l'agulla en surti neta. Quan sigui fred, empolseu-lo amb sucre.
I amb dos bocins de flaó, no hi poden faltar dues cançons d'UC! UC – Flors De Baladre i UC – Sa Lluna Pagesa.
Apunts lingüístics:
- La batedora de barnilles també es pot dir batedora de varetes.
- Polit vol dir bonic en alguns parlars (com ara l'eivissenc).
Flors de baladre en un torrent
ResponEliminaper on no passa mai sa gent.
Amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.
Viuen només d'allò que cau,
aigua de núvol i cel blau.
No hi ha cosa més divertida al món que un lleidatà fent flaó! M'encanta!!
Quants de records ens duen aquestes cançons d'UC, eh! Són les sabors i la música d'Eivissa :)
ResponEliminaÉs gros que jo, una eivissenca de tota la vida, hagi d'aprendre a fer el flaó per un lleidatà! M'encanta el teu blog. Està molt "currat".
ResponEliminaL'enhorabona pel blog! També me n'he fet seguidor. A banda que... a mi el món del pa m'encisa.
ResponEliminaEt seguesc de prop!
Salut! ;)
El flaó m'encanta! Hauré de provar la teva versió que segur que és més autèntica que la que vaig fer jo de la revista CUINA. ;)
ResponEliminaFins aviat!
és magnific aquest flaó...quina gana llegir el pas a pas a aquesta hora!!
ResponElimina