diumenge, 24 d’abril del 2011

Bunyols de Quaresma


Enguany també he fet bunyols de Quaresma, com marca la tradició! Aquest cop, però, he variat una mica la recepta respecte la de l'any passat i crec que han sortit més bons. Els ingredients són gairebé els mateixos però aquest cop no hi he posat aiguanaf perquè eclipsa el gust de l'anís. He dividit les mesures de la recepta de l'any passat entre quatre perquè no en volia fer tants. Com que era una mica difícil, les mesures són aproximades. Allà va!

Ingredients:
300 g de farina de força
12,5 g de llevat de forner
65 g de sucre
1 pessic de sal
5 g de matafaluga mòlta
5 g de coriandre mòlt
1 pessic de canyella mòlta
25 g de llard de porc
2 ous
1/2 dl de llet
1/2 dl de licor d'anís dolç
una mica de pell ratllada d'una llimona

Preparació
En un bol gros, barregeu la farina, el sucre, la sal, les espècies, i esmicoleu-hi el llevat de forner i el llard. Feu un forat al centre i aboqueu-hi els ous, la llet i l'anís. Pasteu-ho bé fins que la massa sigui elàstica i no s'enganxi a les parets del bol. També ho podeu treballar a damunt dels marbres lleugerament enfarinats.

[Jo hi vaig posar 250g de farina en comptes de 300g. La pasta em va quedar molt líquida però ja volia que fos així perquè volia practicar el mètode d'amassament del Bertinet que vaig veure als blocs Cuina per a llaminers i Els fogons de la Bordeta (els recomano!). Per fi, me'n vaig sortir i em va quedar una massa molt toveta i molt ben formada. Això sí, m'hi vaig passar més de 20 minuts...! Si no voleu pastar-ho així, jo faria servir 300 g de farina. Crec que amb aquests 100g de farina la pasta ja té la farina necessària per un amassament normal. Si en necessitéssiu més, afegiu-ne però en quantitats petites. La pasta ha de quedar fina]

Quan tingueu la pasta a punt, deixeu-la reposar dues hores en un bol, tapat amb un drap i en un lloc fora de corrents d'aire. Passat aquest temps, en una superfície lleugerament enfarinada feu un rectangle amb la pasta d'un gruix de dos centímetres. Talleu-ne tires de 2 centímetres d'ample i, de cada tira, talleu-ne porcions d'uns 2 o 3 centímetres. Feu-ne boletes i fregiu-les amb oli calent. Un dels errors que més vull evitar en futurs anys és que l'oli sigui massa calent. Ha de ser calent però a una temperatura moderada perquè sinó es cremen de seguida. Quan els tragueu del foc, encara calents, ruixeu-los amb anís dolç i arrebosseu-los tot seguit amb sucre. Per ruixar-los amb anís, he fet el que vaig veure fer un dia a un pastisser i que també ho comenta la Teresa del bloc Com a casa, res!: he omplert d'anís una ampolleta amb difusor i els he ruixat així. Queda molt ben repartit i en poses una quantitat adequada. L'any passat els vaig ruixar amb la mà i molt bunyols tenien un gust d'alcohol molt fort. I amb això ja tenim els bunyols fets! I que bons són! Bon profit!


7 comentaris:

  1. Fantàstics Roger.... per fe hem arribat al misteri del bertinet!! jejeje La veritat que és el que tu dius... s'ha de tenir força i paciència, és el millor mètode per fer bíceps! jeje
    Ara mateix em menjaria un parell de nunyolets ben a gust! M'apunto el truc del difusor! ;)
    Petonets
    Sandra

    PD: esperem amb ganes la teva mona!

    ResponElimina
  2. jo tb me'ls menjaria, hòstia kina obna pinta tio!!!

    ResponElimina
  3. Déu m´hi do! Tant se val que s´hagi acabat la quaresma, els bunyols sempre vénen de gust...i aquests amb espècies per a mi són un misteri.Apunta'ts.

    ResponElimina
  4. Ai, Roger, ara mateix m'apunto aquesta recepta!!!! Quina bona pinta!!!

    Pel que fa a l'oli, en un taller del Gadgets&Cuina em van dir que és millor coure els bunyols en oli de gira-sol perquè així no agafen un gust tan fort. I, a més, van comentar que la temperatura ideal per coure'ls és de 160 graus. Per aconseguir-la cal tenir un termòmetre de cuina a mà (ells en venen, és clar!). Un cop assolida la temperatura, es pot retirar el cassó del foc perquè l'oli conserva bé la temperatura. Quan el termòmetre comença a baixar, tornem a acostar-lo al foc...

    ResponElimina
  5. Ep! bona idea! de fet, ja els vaig coure en oli de gira-sol però això del termòmetre queda a la llista de coses per comprar!! Bona Pasqua Xavi!

    ResponElimina
  6. És veritat, el mètode Bertinet porta feina, però el resultat s'ho val. ;) Et van quedar uns bunyols genials!

    ResponElimina
  7. Hola!!!
    Uns bunyols fantàstics! Això del truc del difusor crec que l'utilitzarem molts!! Una abraçada

    ResponElimina