divendres, 3 de maig del 2013

Pizza


Ja era hora de penjar el clàssic italià! Sóc fan incondicional de la pizza i mentiria si digués que no en menjaria cada dia! Aquesta recepta em té captivat perquè els resultats són espectacular. Deuen ser les hores de nevera? Deu ser la semolina que li aporta un toc cruixent? Segurament una mica de tot! Gaudiu-ne!

Ingredients (per a 2 pizzes individuals grosses):

250g de farina
175g d'aigua
un cullerada d'oli d'oliva 
5g de llevat de flequer
5g de sal
sèmola fina
tomàquet triturat o salsa de tomàquet
orenga
formatge mozzarella
i el que vulgueu!

Què és la sèmola fina? On podeu trobar la sèmola fina?
La sèmola fina (semolina en italià) és un tipus de sèmola molt més fina que la que normalment mengem amb sopes. En vaig trobar a Lleida en una secció de productes romanesos en un supermercat molt gran francès al Pg. de Ronda (oi que no els farem publicitat de franc?) i a Anglaterra la vaig trobar en un supermercat polonès. 

Preparació: 

Per començar, poseu la farina barrejada amb la sal en un bol i feu-hi un forat al centre. Tot seguit, dissoleu el llevat amb l'aigua i aboqueu-ho dins el forat junt amb l'oli d'oliva. Barregeu-ho bé fins que obtingueu una pasta homogènia i, després, pasteu a damunt dels marbres lleugerament enfarinats durant uns 10 minuts fins que la pasta sigui llisa. A continuació, dividiu la bola de massa en dues boles del mateix pes. Suqueu amb oli d'oliva dues carmanyoles de plàstic i fiqueu-hi les boles de pasta de pa donant-los la volta perquè quedin sucades amb oli pertot arreu. Tanqueu les carmanyoles i deixeu-les a la nevera durant 24 hores (les hi podeu deixar fins a 72 hores). 

El dia següent, traieu les carmanyoles dues hores abans de fer les pizzes. El forn ha d'estar al màxim de calent perquè els resultats siguin òptims. Els forns que tenim a casa no arriben als graus que voldríem per fer una pizza o una coca però bé, què hi farem tu... 

Primerament, empolseu amb semolina els marbres de la cuina i, amb les mans, estireu la pasta fins que sigui primeta i de forma rodona. Les pizzes han de quedar cobertes de semolina. Vaig comprar dues llaunes per a pizza que van molt bé per coure-les i per donar-los una forma rodona més o menys regular. 

Escampeu la salsa de tomàquet i l'orenga per sobre de la pizza. Poseu-hi tant de formatge com us estimeu més i poseu-hi els ingredients que heu triat. Nosaltres vam triar: carxofes, olives i albergínia; i cansalada, pepperoni i olives. 

Coeu les pizzes al màxim (al meu forn, 250ºC) durant 10 minuts o fins que les vores siguin torradetes. Les pizzes eren exquisides! Estic molt content del resultat, si haig de ser franc. 



3 comentaris:

  1. A mi també em torna boja... en menjaria cada dia.. encara sort que des que vaig descobrir la delícia de pizza de bledes, he abandonat la de formatges! una abraçada!

    ResponElimina
  2. Jo també en menjaria sovint, però feta a casa, of course!!!!
    Cada vegada les faig més vegetals per allò de cuidar la salut.
    Petons

    ResponElimina
  3. Fer pizzes a casa és molt gratificant, i ara, que ens has posat en safata la semolina, no me´n podré estar. És cert que s´utilitza molt en els països de l' est. Jo com a seguidora del programa KARAKIA així ho he pogut comprovar.

    ResponElimina